Vés al contingut

Viva Zapata!

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaViva Zapata!

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióElia Kazan Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDarryl F. Zanuck Modifica el valor a Wikidata
GuióJohn Steinbeck Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlex North Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJoseph MacDonald Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeBarbara McLean Modifica el valor a Wikidata
MaquillatgeBen Nye, Charles Gemora, Lynn F. Reynolds i Allan Snyder Modifica el valor a Wikidata
Productora20th Century Studios Modifica el valor a Wikidata
Distribuïdor20th Century Studios, Netflix, Vudu, iTunes i Disney+ Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1952 Modifica el valor a Wikidata
Durada113 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeNou Mèxic, Mèxic, Colorado i Roma Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema biogràfic, drama i cinema bèl·lic Modifica el valor a Wikidata
TemaRevolució Mexicana Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMèxic Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1909 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0045296 FilmAffinity: 660534 Allocine: 864 Rottentomatoes: m/viva_zapata Letterboxd: viva-zapata Allmovie: v52942 TCM: 94890 TV.com: movies/viva-zapata AFI: 50703 TMDB.org: 1810 Modifica el valor a Wikidata

Viva Zapata! és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Elia Kazan, amb guió de l'escriptor John Steinbeck, protagonitzada per Marlon Brando i estrenada l'any 1952.

Argument

[modifica]

Emiliano Zapata forma part d'una delegació enviada per queixar-se de les injustícies contra el president corrupte Porfirio Díaz, però Díaz rebutja les seves preocupacions, impulsant Zapata a la rebel·lió oberta, juntament amb el seu germà Eufemio. S'uneix amb Pancho Villa sota el lideratge de l'ingenu reformador Francisco Madero.

Finalment, Díaz és derrocat i Madero ocupa el seu lloc, però Zapata està consternat al veure que res està canviant. Madero ofereix a Zapata terres pròpies sense prendre mesures per distribuir terres als camperols que van lluitari per acabar amb la dictadura i trencar les propietats de les elits. Zapata rebutja l'oferta i no busca cap benefici personal. Mentrestant, l'ineficaç però ben intencionat Madero diposita la seva confiança en el general traïdor Victoriano Huerta. Huerta primer pren a Madero captiu i després el fa assassinar.

A mesura que es fa evident que cada nou règim no és menys corrupte i egoista que el que va substituir, Zapata segueix guiat pel seu desig de retornar als camperols les terres recentment robades mentre abandona els seus interessos personals. El seu germà es presenta com un petit dictador, prenent el que vol sense tenir en compte la llei, però Zapata segueix sent un líder rebel d'alta integritat. Tot i que és capaç de derrotar a Huerta després de l'assassinat de Madero, com a conseqüència de la seva integritat Zapata perd el seu germà i la seva posició.

Malgrat que al final el mateix Zapata és dut a una emboscada i és assassinat, la pel·lícula fa pensar que la resistència dels camperols no s'acaba. Comencen els rumors que Zapata no va morir mai, sinó que segueix lluitant des dels turons, alimentant els camperols una sensació d'esperança. Com suggereixen diverses escenes, al llarg dels anys, els camperols han après a dirigir-se per si mateixos en lloc de buscar que algú els dirigeixi.

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]